Raymond E. Brown, La comunidad del discípulo amado. Estudio de la eclesiología juánica

Description
Raymond E. Brown, La comunidad del discípulo amado. Estudio de la eclesiología juánica

Please download to get full document.

View again

of 2
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Internet & Technology

Publish on:

Views: 0 | Pages: 2

Extension: PDF | Download: 0

Share
Tags
Transcript
  possessions no formava part de la panibola de Jesús; pp. 86 (n. 126) i 182 (n. 162): Le Déaut i no Le Deaut; p. 126 (n. 277): mujer i no muyer; p. 126 (n. 278): mise i no myse; pp. 140 i 194: és més exacte parlar de la parabola del ric i del pobre (Lc 16,19-31) que de la parabola d'«Epulone e Lazzarov. Annand Puig i Tarrech Raymond E. BROWN, La comunidad del discípulo amado. Estudio de la eclesiología juánica (Biblioteca de estudios bíblicos 43). Salamanca, Edi- ciones Sígueme, 1983, 203 pp. Heus ací aplegats en un ilibre una coila d'articles de 1'A. tots ells interessats en I'estudi de l'eclesiologia joanenca. S'hi trasllueixen més de vint-icinc anys de dedicació rigorosa a la literatura joanenca, de la qual 1'A. se'ns ha anat mostrant un eminent expert de reconeguda talla intema- cional i d'ineludible lectura. La intenció de 1'A. amb aquesta obra és doble: reconstruir la historia de la comunitat joanenca a partir de l'estudi dels «escrits joanics» (és a dir, el quaq evangeli i les cartes) i així, al mateix temps, recompondre le trenca- closques dels orígens cristians. Aixo es duu a teme mitjancant l'analisi de la cristologia i de I'eclesiologia johiques tant des d'una perspectiva diacro- nica com sincronica. Si bé és cert que a primer cop d'ull els escrits joanencs apareixen com a diferents de la resta d'escrits neotestamentaris -en tant que mostren una eclesiologia, fruit de la seva concepció cristolo- gica, que podria ser entesa com a sectaria- 1'A. vol demostrar que el cristianisme dels grups joanencs no fou pas «marginal», ben al contrari, fou una forca teologicament vivificadora que pregava, malgrat tots els proble- mes i desavinences de tipus estructural, perque tots fossin u. És en la introducció (pp. 13-23) on es planteja el problema i el metode: per tal de discórrer la possibilitat del «sectarisme» oanenc cal estudiar la composició i evolució de la comunitat joanenca des de la seva elaboració cristologica progressiva. L'A. estableix quatre fases que constitueixen el cos del llibre: la primera fase es refereix a I'epoca pre-evangelica (pp. 25- 56); la segona al moment en que fou escrit I'evangeli (pp. 57-88); la tercera al moment d'escriure les cartes (pp. 89-136); i la quarta al moment de dissolució del grup, després que foren escrites les cartes @p. 137-156). Després d'un parell de quadres sintetitzadors, l'un referent a la historia de la comunitat joanenca (pp. 158-159) i I'altre dedicat als diferents gmps religiosos fora de la comunitat johica segons el quart evangeli (pp. 160- 161), s'hi recullen els apendixs: el primer (pp. 163-175) exposa i sintetitza les principals aportacions dels estudiosos (J. Louis Martyn, G. Richter, O. Cullmann, M.-E. Boismard i W Langbrandtner) dedicades a reconstruir la historia de la comunitat joanenca; i el segon @p. 177-192) explicita la funció de les dones en el quart evangeli i, en particular, de Mana. Clou l'obra una bibliografia recent sobre Joan @p. 193) i els índexs: d'autors (pp. 195-1 ), de materies (pp. 197-199) i el general @p. 201-203). El llibre esdevé una eina indispensable per a l'estudiós de la literatura  5 4 RCT VI11 1983) joanenca que s i trobari, al mateix temps que comode, incomode. aixo degut no sols a la dificultat peculiar de l'exegesi joanenca sobretot pels nivells literaris que hi entren en joc i de complexa futació, sinó també al fet que en aquesta obra de R E. Brown s'assaja una aproximació al text des d'una perspectiva sociologica que, per la seva novetat i especialització, en priva una crítica lleugera. Les aportacions d'aquest treball caldh, sens dubte, rellegir-les després de l'estudi atent del comentan del mateix autor a les cartes de Joan (The Anchor Bible 30 , que esperem veure ben aviat traduit per tal de facilitar una visió de conjunt de l'obra browniana als lectors de llengua castellana que ja disposen del voluminós comentari al quart evangeli (Madrid, Edicio- nes Cristiandad, 1969, 2 vols.). Antoni Bosch Veciana Hans ALBERT a miseria de la teología Barcelona 1982, 197 pp. El iiibre de H Albert és una polemica crítica, com indica el subtítol, amb Hans Küng, concretament amb dues de les seves obres, Ser cristiano i ¿Existe Dios?. Si haguéssim de dir en síntesi I'objectiu de H Albert, podríem enunciar-lo de la manera següent: la inconsistencia de l'argumenta- ció de Küng sobre la fragilitat del racionalisme crític pel que fa referencia al problema de Déu. No és aquí el lloc per a entretenir-se a analitzar els punts que Albert considera debils o irrellevants del pensament de Küng. Potser sí, pero, que cal subratllar la pertinencia de la crítica que Albert fa a Küng sobre la fragilitat de molts dels seus arguments. Les dues primeres parts del llibre són dedicades a aquesta analisi. En la primera, Albert examina la «pretensió» de Küng sobre el problema d'una fe en Déu racionalment sostenible. En la segona, la «pretesa» raonabilitat de l'argumentació sobre l'exiskncia de Déu, on la raó, segons Albert, és posada al servei dels desigs humans. L'autor acaba aquesta segona part preparant el terreny per a la tercera, afgumentant que el cnstianisme s'ha irnrnunitzat enfront dels resul- tats de la investigació científica i historica. Proposta o argument que hau- rem d'examinar en detall. En efecte, en la tercera part és on Albert exposa els fonaments de la seva crítica. Pel que fa a la teologia natural, és posada en qüestió pel nostre autor. Les proves de l'existencia de Déu no són acceptables avui dia ja que contenen les il.lusions de I'antiga concepció de la racionalitat, que compta amb aquest tipus de possibilitats. La teologia va sorgir dins del marc d'una concepció del món en el qual podia proporcionar una contnbució sensata a la interpretació del món, una concepció del món segons la qual tot es trobava en un context de sentit de la vida de I'home. En un cert sentit era, al mateix temps, teologia natural i político-social i tenia, per tant, importan- cia no sols per a l'explicació del món, sinó també per a la conducció del pensament huma i per a la legitimació dels ordenaments polítics. La possi- bilitat de revelacions divines harmonitzava amb la concepció total de les característiques de la realitat. Des de fa temps, prossegueix el nostre autor,
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks