PAC 1 LENGUAJE.docx

Description
Máster Universitari en Neuropsicologia CORAL NOVA FERNANDEZ – 47967818F PAC 1: Neuropsicologia del Llenguatge Pregunta 1. El lòbul frontal és imprescindible en la producció escrita. L’àrea prefrontal del lòbul frontal és la que ens dóna la intenció i la motivació per comunicar-nos de manera escrita, realitzant una planificació sobre el que volem escr

Please download to get full document.

View again

of 7
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Documents

Publish on:

Views: 2 | Pages: 7

Extension: DOCX | Download: 0

Share
Transcript
     Neuropsicologia del Llenguatge Semestre 2017_2   Máster Universitari en Neuropsicologia CORAL NOVA FERNANDEZ  –  47967818F PAC 1: Neuropsicologia del Llenguatge Pregunta 1. El lòbul frontal   és imprescindible en la producció escrita. L’àre a prefrontal del lòbul frontal és la que ens dóna la intenció i la motivació per comunicar-nos de manera escrita, realitzant una planificació sobre el que volem escriure. Un altra de les àrees importants del lòbul frontal és l’àrea de Broca. Aquesta, ens permet organitzar i preparar els programes motors que s’han d’utili tzar per a la expressió del llenguatge escrit. Així mateix, és la zona encarregada de coordinar i seqüenciar els moviments necessaris per poder escriure. Per últim, la funció del còrtex motor primari és iniciar els moviments manuals que ens permeten escriure. La funció principal, relacionada amb la escriptura, del lòbul temporal  és la descodificació dels sons i la comprensió semàntica del llenguatge, per tant, dota de significat al llenguatge escrit. S’encarrega de identificar cada so amb la lletra que li correspon. En relació al lòbul parietal , està relacionat per una banda amb els processos de lectoescriptura, ja que, conté una àrea d’associació  que integra els estímuls visuals i auditius. A la circumvolució supramarginal es produeix la integració de la informació sensorial i és imprescindible per a la comprensió de la lectura i escriptura. També s ’encarre ga de realitzar la coordinació óculo-manual. Hi ha evidències de proves neuropsicològiques que senyalen que la escorça temporo-parietal està implicada en la ortografia lèxica.(Miranda, 2014). Les sensacions visuals que arriben al còrtex, són processades pel còrtex visual primari situat al lòbul occipital,  per tant, aquesta zona està relacionada amb el procés de lectura i escriptura. El lòbul occipital s’encarrega de reconèixer les diferents lletres escrites. El còrtex visual associatiu té com a funció principal dotar de significat les paraules escrites. Pregunta 2.  A) Considero que la activació que es presenta en aquestes imatges de Ressonància magnètica (RM) correspon a una tasca de comprensió del llenguatge. Primerament es veu que la activació es troba a l’hemisferi esquerre, i aquest en la majoria dels humans és l’hemisferi dominant pel llenguatge. Veiem que durant la tasca la zona amb més activació es l’àrea encarregada del llenguatge i més concretament aquelles zones que tenen com a funció principal que puguem comprendre el llenguatge tant oral com escrit.     Neuropsicologia del Llenguatge Semestre 2017_2   Máster Universitari en Neuropsicologia CORAL NOVA FERNANDEZ  –  47967818F B) Les àrees activades en aquesta imatge de RM podem observar que es localitzem majoritàriament al lòbul temporal, tot i que també trobem activació de zones del lòbul frontal i parietal.  Analitzant les imatges, observem la circumvolució temporal superior que s’encarrega del processament morfosintàctic i de la integració de la informació sintàctica i semàntica. Així mateix, observem també activació a la circumvolució frontal inferior, encarregada del processament sintàctic. Per una banda, trobem activada la escorça auditiva primària que seria la responsable de processar la informació auditiva. En el mateix lòbul temporal i a prop de la escorça auditiva primària, trobem també activada l’àrea de Wernicke. La funció principal d’aquesta àrea és la descodificació dels sons i la comprensió fonològica i semàntica del llenguatge. (Muñoz-Marrón, 2016).  Així mateix, també podem observar activació a la zona que correspon al fascicle arquejat, que connecta les àrees de Wernicke i Broca i sincronitza la comprensió i producció del llenguatge. Per últim podem observar també certa activac ió de l’àrea de Broca, situada al lòbul frontal i que estaria més relacionada amb la producció del llenguatge. Pregunta 3.  Com sabem, els primers anys de vida són crítics per a la configuració de les habilitats lingüístiques que ens permetran un bon desenvolupament del llenguatge. Hi han signes que podem identificar i són considerat de risc en l’adquisició del llenguatge entre la etapa dels 0 als 3 anys. Com bé detalla Vázquez (2016), l’inici tarà o retard del llenguatge l’observaríem  si el nen disposa d’un vocabulari de menys de 50 paraules a la edat de 2 anys. Dels 0 als 2 anys trobaríem també signes d’alerta que caldria examinar i que especifico a continuació: En els primers mesos de vida (0- 3) el signe d’alerta podria ser que la veu de la mare no el tranquil·litza, ja que des del moment del naixement, el nen ja pot discriminar de manera auditiva el llenguatge humà. Dels 3 als 6 mesos, si el bebè es manté indiferent als sorolls també ho podríem considerar un signe d’alerta. Entre els 6 i 9 mesos, el bebè ha de comença a imitar al adult quan parla, per tant un signe d’alerta en aquesta etapa seria l’absència de balboteig. Dels 9 mesos a l’any, trobaríem un signe d’alerta el fet que el nen no entengués el “no” ni prestes atenció a ordres com “donam” sense fer cap gest, només pel llenguatge oral. Entre els 12 mesos i els 18, el nen hauria de poder dir el nom de persones i objectes familiars i comprendre’ls.   Pregunta 4.  A) La comunicació implica un intercanvi d’informació, és una interacció comunicativa entre un emissor que envia la informació i un receptor que la compren. La comunicació pot ser verbal, utilitzant la parla, o no verbal, mitjançant gestos, moviments, postures etc. Per tant, la parla és un acte que es fa de manera voluntària, que utilitza el llenguatge oral per comunicar-nos, és a dir, es podria definir com la expressió verbal del llenguatge.     Neuropsicologia del Llenguatge Semestre 2017_2   Máster Universitari en Neuropsicologia CORAL NOVA FERNANDEZ  –  47967818F El llenguatge és un sistema simbòlic de comunicació que està estructurat i la seva funció és que ens puguem comunicar utilitzant un codi de signes, la llengua, que ambdós interlocutors ha de comprendre per tal de que la comunicació sigui eficaç. B) Per poder explorar el procés de ruta fonològica i ruta ortogràfica podríem utilitzar tasques com la lectura de paraules i pseudoparaules. Una pseudoparaula es definiria com un conjunt de lletres que no forma una paraula, és a dir, que no representa una idea o concepte. Un conjunt de lletres sense significat. La ruta ortogràfica o visual interpreta la lectura mitjançant el sistema semàntic i la ruta fonològica per mitja de les conversions grafema-morfema (Ijalba, 2002). Quan ens trobem davant d’una paraula familiar, si la persona no te cap alteració en processos de lectura, la reconeixerà immediatament derivant el seu significat mitjançant la via ràpida (ruta ortogràfica), i davant d’una paraula desconeguda o una pseudoparaula, utilitzarà la ruta fonològica per tal de descomposar la paraula i ser capaç de llegir-la tot i no entendre-la ni saber el significat. En canvi, aquelles persones amb la via ortogràfica lesionada, realitzaran un anàlisi grafo-fonèmic que li permetrà pronunciar la paraula familiar, tot i que amb un ritme molt més lent. D’altra banda,  si la persona té alterada la ruta fonològica, estaria llegint mitjançant l’accés al significat semàntic de cada paraula, per tant molts cops podrà equivocar-se de paraula i dir un sinònims i tindria moltes dificultats llegint pseudoparaules, ja que aquestes no tenen significat. Pregunta 5.   Pregunta 5.1.   Per les dades que es presenten en el cas, es tractaria d’una nena de 7 anys que pateix una encefalitis que afecta al lòbul temporal superior del hemisferi esquerra i li provoca una afectació de les funcions lingüístiques, per tant podria presentar una afàsia de Wernicke. Com exposa Conde-Guzón (2008), les afàsies infantils provoquen un deteriorament del llenguatge a conseqüència d’una lesió cerebral adquirida després de la adquisició del llenguatge elemental, és a dir, després dels 2 anys. La dificultat que presenta per seguir una conversació coherent, les respostes inconnexes que realitza, la dificultat que mostra per tal d’entendre les explicacions de la mestra a l’escola, ens fa inferir que presenti problemes en la comprensió del llenguatge. A més , si afegim la localització de la lesió, justificaria la hipòtesi diagnostica plantejada. De la mateixa manera, la nena també mostra signes d’aïllament i de poca participació probablement deguts també a les dificultats de comprensió que presenta. Per tal de justificar la hipòtesi diagnostica, hauríem de realitzar una valoració especifica per tal de objectivitzar quins son els seus punts forts i dèbils i quines alteracions especifiques del llenguatge li ha produït la encefalitis.     Neuropsicologia del Llenguatge Semestre 2017_2   Máster Universitari en Neuropsicologia CORAL NOVA FERNANDEZ  –  47967818F Pregunta 5.2.  Pel que fa al diagnòstic diferencial primer de tot descartaríem qualsevol tipus de problema auditiu, ja que en el moment de l’alta se li realitza una exploració tant auditiva com visual i es troba dins de la normalitat. Considero que seria important descartar que la encefalitis li hagués provocat un retard cognitiu general. Tot i que la lesió que li va provocar la inflamació del cervell va ser focal, caldria realitzar una prova que mesures el estat cognitiu global de la Alba i poder descartar alteracions en altres funcions cognitives o en el rendiment global. Podríem, a més, descartar el trastorn específic del llenguatge (TEL) ja que aquest, es manifesta des de l’inici del desenvolupament del llenguatge, sense una etapa prèvia de desenvolupament normal, i no és degut a una lesió cerebral, com en aquest cas va presentar la Alba arrel de la encefalitis. A més els pares comenten que va tenir un desenvolupament del llenguatge normal tret d’una teràpia logopèdica.  Com bé apunta Campos-Castelló (2002), la diferencia entre les afàsies adquirides infantils i les disfàsies del desenvolupament, és que les primeres, impliquen una pèrdua del llenguatge prèviament adquirit, com seria el cas de la Alba- Per les seves dificultats comunicatives i aïllament hauríem de realitzar també el diagnòstic diferencial amb l’autisme. Tot i que el diagnòstic de l’autisme es basi en el desenvolupament anormal o deficient de la interacció social, i la existència de problemes en la comunicació, que afecta al llenguatge comprensiu i parlat, que en la actualitat si que podria coincidir amb la conducta que presenta la nostra pacient, el trastorn autista s’ha de manifestar abans dels tres primers anys de vida. (Rodríguez-Barrionuevo, 2002). Pregunta 5.3.  En primer lloc realitzaríem l’anamnesi  per tal de recavar informació significativa relacionada amb el desenvolupament del llenguatge. Seguidament, considero que seria important realitzar a la nena una valoració cognitiva global per obtenir el seu rendiment cognitiu i el seu perfil neuropsicològic i determinar quin serien els seus punts forts i dèbils. Per fer aquest exploració podríem fer servir una de les proves de intel·ligència més utilitzades, la Escala de Intel·ligència de Wechsler. Per tal de realitzar una exploració exhaustiva del llenguatge seria convenient utilitzar diferents estratègies d’avaluació com entrevistes, qüestionaris, observació directa, proves estandarditzades i proves no estandarditzades. Pel que fa els qüestionaris, trobem els “ Checklists”,  que són instruments als quals responen els pares o els professors i s’extreu un perfil del desenvolupament que després es compararà al que s’espera per la edat. Tenen una gran validesa ecològica i molts autors els recomanen com a punt de partida de la exploració. (Vázquez, J., Leiva, I. 2016). Un
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks