Les excavacions arqueològiques a la Pedrera del Port de Tarragona entre 1853 i 1856. Edició d’un manuscrit inèdit de Bonaventura Hernández Sanahuja

Description
Les excavacions arqueològiques a la Pedrera del Port de Tarragona entre 1853 i 1856. Edició d’un manuscrit inèdit de Bonaventura Hernández Sanahuja

Please download to get full document.

View again

of 4
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Health Science

Publish on:

Views: 0 | Pages: 4

Extension: PDF | Download: 0

Share
Tags
Transcript
  A U R I G A R EVISTA DE DIVULGACIÓ I DEBAT DEL MÓN CLÀSSIC 90 desembre 20179,50  SUMARI 4. Les polítiques de recerca, conservació, valorització i difusió del patrimoni arqueològic català impulsades per la Generalitat de Catalunya i els seus principals instruments i agents d’implementació.  Jusèp Boya 6. El MNAT davant els reptes del projecte Patrimoni Mundial deTàrraco.  Mònica Borrell Giró 9. El Museu Bíblic i la Catedral de Tarragona: dos espais d’interpretació del recinte de culte imperial de Tàrraco (Hispàniaciterior).  J.M. Macias Solé, A.Muñoz Melgar, I. Teixell Navarro 13. Presentació del nou grup d’innovació docent CINESTÈSIA. David Solé, Denis C. Plesa, Lorena Rión 15 .Les excavacions arqueològiques a la pedrera del port deTarragona entre 1853 i 1856. Edició d’un manuscrit inèdit deBonaventura Hernández Sanahuja.  J.López Vilar  17 . Caracterització dels assentaments urbans en la costa de la Ibèriaseptentrional (segles VI-III aC).  J. Sanmartí, MC. Belarte, J. Noguera 19. Intervenció arqueològica al lateral de la C-31 a Badalona.Noves dades sobre l’urbanisme de la ciutat romana de Baetulo. P. Padrós, C. Forn, F. Florensa i I. Moreno 23. Treballar amb fòssils, tot un repte!. E. Magriñá i I. Cervera 28. ARREL: Aplicació de jocs seriosos en entornscol·laboratius per la transmissió del patrimoni culturalde Catalunya.  M. Blay, J. M. Macias, J. J. Ramos González 32. Els romans a Reus. Una experiència didàctica i museística.  Montserrat Trias 36. Les TIC en l’arquelogia a l’ensenyament secundari  Mª À. Bosch 38. Riudoms i el seu entorn, un paisatge romanitzat del Baix Camp. Valerià Romero 40. Caracterització de les fortificacions ibèriques a la Laietània (segles V–III aC). Oriol Cuscó 43. El cicle estatuari julio-claudi del fòrum de Tarraco  Julio César Ruiz Rodríguez 47. Va de trans? A propòsit d’ Hermafrodita de Marie Delcourt.  Mercè Otero Vidal 50 . Pedres que evoquen sentiments amb toc de Mediterrània: l’estela de Vinebre i la de la Nau de Tortosa. Una nova propostadidàctica a l’Ebre final.  Margarida Genera i Monells 55. Projecte “Les arrels del present”. Coloma Bartra 57. Algunes mostres de pervivència clàssica en monuments de laciutat de Reus.  Joan Alberich i Mariné  61. Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941).  Jaume Massó 63 . Ruta Arqueològica per Reus .  Jaume Massó Carballido El passat mes de novembre vam celebrar el XIIIFòrum Auriga a Reus en el marc de la Capital de laCultura Catalana 2017. Aquest número d’AURIGAconté la publicació de les comunicacions.Després de tretze anys de fòrums Auriga inin-terromputs, és la primera vegada que el celebrem ambel conseller de Cultura a l’exili, al qual s’hi sumen elstambé exiliats membres del Govern i els que estanempresonats. És per això que en aquest editorialdonem la paraula a un membre de la nissaga catalanadel món clàssic, Carles Riba (1893-1959), reproduintun fragment de la seva poesia escrita des de l’exili: Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans, jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres;sé que no fórem fets per a un destí bestial.La llibertat conquerida en l'apassionada recercadel que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se[salva per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.Sí, però l'esperança meravellosa traspassa,crida, més real que la tenebra o l'estel—ossos decebuts i l'heroica pira en el vespredesesperat— per a molts sembla d'antuvi una fe;sols que té menys espera i arrenca de tots els exiliscap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.Elegies de Bierville, IX (1941) EDITORIAL Editor: Xavier Tudela i Penya Directora: Montserrat Tudela i Penya Consell de Redacció: Ma. Jesús Espuña i FerrerPere Izquierdo i TugasFrancesca Mestre i Roca Joan Pedrola i SantamartaXavier Yáñez i Such Consell Assessor: Norbert Bilbeny i García  Joan Busqueta i RiuSebastià Giralt i SolerBàrbara Matas i Bellés (  ) Carles Miralles i Solà (  ) Mercè Otero i VidalIsabel Rodà de Llanza Joan Sanmartí Eulàlia Vintró i Castells  Fotografia de portada : Cartell del XIII Fòrum Auriga La revista AURIGA no comparteix necessàriament lesopinions dels autors dels articles.Aquesta publicació es pot reproduir, citant-ne, però, la procedència. AURIGA Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 BarcelonaTelèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71E.Mail: auriga@ccc.catwww.auriga.catTwitter: @RevistaAurigaFacebook: Revista Auriga Dipòsit Legal : B-12032-91 ISSN Auriga paper: 1131-50087 ISSN Auriga digital: 2014-7856 Correcció: Pol Fernàndez i Tudela Disseny, assessor informàtic i webmaster: Miquel Fernández i Barta AURIGA és membre de l’Associació de PublicacionsPeròdiques en Català (APPEC). 3  15 LES EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A LA PEDRERADEL PORT DE TARRAGONA ENTRE 1853 I 1856.EDICIÓ D’UN MANUSCRIT INÈDIT DE BONAVENTURAHERNÁNDEZ SANAHUJA  Jordi López Vilar  Institut Català d’Arqueologia ClàssicaReial Societat Arqueològica TarraconenseBibliòfils de Tarragona Conscients del seu gran interès, Bibliòfils de Tarragonava emprendre la tasca de la seva publicació facsímil, pre-cedida d’un estudi introductori que em va ser encoma-nat. Està prevista la seva aparició el desembre de 2017,tot i que en una tirada a tot color, reduïda i gairebé exclu-siva, com és propi de les edicions de bibliòfil. Aquest manuscrit porta per títol “Las excavaciones deTarragona, desde 1853 á 1856”. Té una especialimportància per les dades que aporta sobre aquests tre- balls, que es desenvoluparen a mitjan de segle XIX isobre els que existien només notícies soltes. A més, unasèrie de làmines complementen el text: per primer cop,per exemple, trobem una planimetria detallada de lesmítiques excavacions de la pedrera del port. Fou enaquest espai –aquella gran ferida oberta en el turó tarra-goní per satisfer les demandes de pedra per a la cons-trucció del port modern– on es produïren algunes de lesgrans troballes al segle XIX, com el mosaic de laMedusa. Entre totes elles, destaca el descobriment delfamós “sepulcre egipci”, que tant va donar a parlar i apartir del qual la Real Academia de la Historia vacomençar a interessar-se en les excavacions. Va ser aquí on Hernández va observar i dibuixar les primeres estra-tigrafies arqueològiques. I va ser mercès a la sevainsistència que finalment es regularen des de Madrid lesexcavacions del port i va rebre el càrrec de “Inspector deAntigüedades”.Fins aleshores, a la pedrera s’hi operà una destrucciósalvatge de les ruïnes de gran part de la Tàrraco roma-na, justament aquella on s’alçaven les residències mésopulentes. És esfereïdor llegir com tots els objectes queapareixien eren destrossats a l’instant i llençats al mar inomés se salvaven aquells de poc volum i un cert valor–com les monedes– que eren objecte d’un comerç ver-gonyant.La troballa del “sepulcre egipci” l’any 1850 va desper-tar l’interès de nombrosos historiadors, ja que fou objec-te d’una viva polèmica que tardà anys en apagar-se,malgrat que avui una simple observació dels relleusconservats evidencia clarament la seva falsedat. Així, el1853 l’Estat va prendre part en l’assumpte, de maneraque la Real Academia de la Historia envià a l’antiquariAntonio Delgado perquè comprovés personalment totallò que Hernández havia anat relatant. L’arribada deDelgado, llargament esperada per Hernández, significàla oportunitat d’encetar excavacions arqueològiquesrealitzades segons un mètode científic que ens va deixarLa troballa d’un manuscrit inèdit de l’arqueòleg tarra-goní Bonaventura Hernández Sanahuja és sempre ben-vinguda, i més quan es tracta d’un extens text que apor-ta novetats significatives. Hernández fou l’iniciador del’arqueologia científica de Tarragona. Veritable apassio-nat de la història antiga de la seva ciutat, aquest il·lustrepersonatge de formació autodidacta va ser el primerDirector del Museu Arqueològic de Tarragona, i en foula veritable ànima. Publicà, a més, algun llibre, un certnombre d’opuscles i una gran quantitat d’articles a lapremsa. Deixà també una bona quantitat d’escrits inè-dits que actualment es troben escampats per múltiplesarxius públics i àdhuc en col·leccions particulars, com ésel cas de la troballa que ens ocupa.  uns informes que contenen descripcions, planimetriesdels edificis descoberts i fins i tot dibuixos d’alguns delsobjectes que foren considerats més interessants. Tot ple-gat fou plasmat en el manuscrit que ara editarem.El llibre s’obre amb una fotografia signada de l’autor,datada l’any 1859, la primera imatge de l’arqueòleg. Té125 pàgines i 12 làmines al final. El text pot dividir-se endiverses parts, segons els títols de cada capítol: “Lasexcavaciones de Tarragona, desde 1853 á 1856” (pàg. 1-27); “Excavaciones en la Cantera del Puerto” (pàg. 27-47); “1854” (pàg. 48-70); “1855 y 1856” (pàg. 70-98);“Apéndice nº1” (pàg. 99-103); “Apéndice nº2” (pàg. 104-113); i “Apéndice nº3” (pàg. 114-125). Malgrat no portardata, podem afirmar que el manuscrit és una còpia dediversos informes o treballs que havien estat redactatssrcinàriament en diferents moments i que foren nova-ment copiats l’any 1882. La lectura del text és ben fàcilmercès a l’acuradíssima cal·ligrafia d’Hernández.Hi ha dos aspectes que he treballat i en els que heposat un especial interès: primer, en interpretar les cons-truccions romanes i ubicar-les sobre planimetria actual;segon, en identificar els objectes trobats en aquellesexcavacions entre els fons del Museu Arqueològic. 16 La naturalesa de les restes indica edificis de laTàrraco romana de caire residencial que, en la seva fasealt-imperial, degueren ser opulents, com a mostra nonomés la seva privilegiada situació topogràfica, sinótambé els mosaics de gran qualitat (entre els quals elfamós de la Medusa) o la presència de mobiliari mar-mori, com ara una magnífica fontana. També s’excava-ren els banys privats d’una domus i un fragment de lamuralla romana.Evidentment el tema de les excavacions al port no estàesgotat. Cal tenir ben present que la documentació rela-cionada amb les excavacions arqueològiques de lapedrera al segle XIX és molta, i dóna per un treball moltextens comparant tant la documentació publicada comla manuscrita, la darrera de les quals es troba dispersaprincipalment en arxius de Tarragona (SocietatArqueològica, Museu Arqueològic, Arxiu HistòricArxidiocesà, Biblioteca-hemeroteca Municipal i arxiusparticulars), Madrid ( Real Academia de la Historia i RealAcademia de San Fernando ) i Sevilla (fons Delgado de laUniversitat). Sens dubte, però, la propera publicació d’a-quest manuscrit serà una primera aportació fonamentalper a l’arqueologia de la ciutat. Pedrera del port de Tarragona, segons una làmina del mateix manuscrit
Related Search
Similar documents
View more...
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks