CASTELL DE CARLES, Catalunya Romànica, vol. XXVI: Tortosa i les terres de l’Ebre. La Llitera i el Baix Cinca. Obra no arquitectònica dispersa i restaurada, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997, p. 99-100.

Description
Catalunya Romànica, vol. XXVI: Tortosa i les terres de l’Ebre. La Llitera i el Baix Cinca. Obra no arquitectònica dispersa i restaurada, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1997: Torre de Vinaixarop, pàg. 97. Torre de Burjassénia (amb JMT), pàgs. 97-98.

Please download to get full document.

View again

of 3
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Pathophysiology

Publish on:

Views: 0 | Pages: 3

Extension: PDF | Download: 0

Share
Tags
Transcript
  Castell de CarIes ARA DE Sant Julia de CarIes CARLES CASTELL DE CARLES Les ru"ines del castel de Caries coronen un turó de 520 m d'altitud situat a la va ll del Toscar , la qual forma p art deIs contraforts orientals de la serra de Caro, als P ort s de Beseit o de Tortosa. M M __ _ :ipa: 3 1- 19 (496). Situació: 31 TB F774258. a anar-hi des de To rt osa, cal agafar la carretera comarcal de T orto sa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d'arquesta població, seguir un desviament a ma esquerra qu e I onts del Toscar. Uns 300 m abans de les fonts, s'arriba <lr l luró al cim del qual hi ha el castell de C ar Ies, on es puja 10 minuts seguint un corriol. (JMT -PLA) Bastit en epoca isl am ica, aquest antic castell és do cume ntat amb la grafia C  stles el 1148, any en que, immedi at ament de sp rés de la conquesta feudal de Tortosa , el comte Ramon Be renguer IV de Barcelona el dona a セ - -_ Pere l. - _ ]ョ   セ セ 1: • _ entmenat, com a recompensa per la se va participació en que a red ós del castell ja devia existir en epoca andalusina ou li de poblament, aquest, logicament, experimenta un t ar ran de la donació de la fortalesa a Pere de Sentmeual, com a castla i senyor de l indret , s encarrega de por una política colonitza dora . Vers l any 1170 el succeí -tlania del castell de Caries el seu fill primogenit, Arnau セ エ A l'inici del segle XIII consta que també tenia セ al lloc de CarIes un tal Drogo, el qual els havia rebut cop mo rl Ar nau de Sentmenat, hereta la senyoria del [,loc 'J Ramon de Sentmenat. Aquest, amb data de l3 d'agost セ al orga als habitants de Carles una carta de poblament , ja els fe ia dona ció perpetua de les cases, terres i béns que perqu e en poguessin disposar lliurement, els exi Jive rses pr estacions i serveis i establia un seguit de nor _.:1tcia ls. L atorg<l nt es retenia per a ell els dr ets derivats la Ca rga, el molí i altres drets dominicals. Aqu esta carta de ni els fou ratificada pel mateix Ramon de Sentmenat aga deis Se ntmenat forma una baronia dins d aquest ter-del segle XII lins al Xv. En aquesta darrera centúria, un セ イ ウ de la família vengué el casteJl de Caries a la ciutat • de manera que la baronia resta vinculada a la capital [final del segle XV, per raó d una epidemia, el poble e despobl a; els supervivents abandonaren el L1 c i tras Ilur residencia a Alfara. En I  ac tualitat encara són visibles de l'antic poble de CarIes, al peu del castell, i la seva g1ésia parroquial de Sant Julia. (JMT-PLA) Les restes de la fortificació de Caries s estenen per do planells situats en dos nive lls diferents, el recinte so biJa i el jussa. El planell superior o recinte sobira, on hi havia les construccions més importants, té una longitud : m j una amplada de 15 m. Un cingle molt notable apareix su d-es t, on hi ha les restes constructives més destacades セ - -_- 1 més velles. ro n lrucció més destacable és situada a l'extrem meridiorestes conservades en aquest sector sud ten en actualment la trape zi al, tot i que no és probable que inicialment fas fet, les qu atre parets perimetrals d aquesta construcci6 en tetes en tres moments diferents. El mur est i el mur sud :m gru ix a la base d uns 100 cm. Si fa no fa , a 1 m d'alya ti un relleix, que comporta un aprimament del mur d uns Aq ue ste s parets són bastides amb pedres petites col en filades horitzontals ¡ que formen una mena d opu s __ . ;>c dres de la paret oest, amb només una amplada de 70 cm, .' _n un a disposició més irregular. Finalment, la paret de tan. je l nore  , amb un gruix de 60 cm, sembla molt més mo-A l'extrem septentrional hi ha un edifici amb una planta emblant, trapezo'idaI. perü tot ell fet amb un aparell que s'assembla al del mur cest de la construcció més meridional. El gruix de les seves parets és de 70 cm. A l'int er ior d'aquesta construcció nord, hi ha algun mur transversal. Tenia un pi s uperior , ja que v icm que al Ilarg de tata la paret sud, a la part alta de la cara interior, hi ha diverses mensules. Entre mig d aquestes dues construccions hi ha diverses parets. Alguns d a quests murs, com el de la banda e t, devia corr espondr a una par et de tancament. Al mig hi ha, així mate ix , par et s f etes amb encofrat (encara se n veuen e ls blocs srcinals) de només 50 cm de gruix. Finalment, a I' extrem oriental vei em el que devia ésser el marge de la rampa d'accés a aquest d os s ob ira. Al recinte jussa, l element més important que s h a conserv at és un mur, orientat de sud a nor d, situat al nord de les cons tr uccions SUMa csmentades, més enlla d una roca gran i d'un espai no ed i ficat on hi devia haver el portal d entrada. A part d aquest frag ment de mur , semblant a les parets que veiem a la banda nord de l recinte sobira. al llarg del perímetrc exterior d aque sta esplanada jussana, que fa uns 55 m de llarg i té una amplada d'un 10 a 15 m, hi ha molt poques restes de les muralles. La datació d aquesta fortificaci6 és difícil. En princi pi , hem de pensar que en un moment inicial fou un ヲ andalusL D aque st moment inicial podrien ésser els murs est i sud de la construc ió més meridional, feta amb un opus spicatum semblant al q ue tr obem en altres edificis de I'cpoca islamica (com, per e emple , el castell de Torrent, al Baix Cinca). En aquest moment, per ,e s d - gué fortificar ja tot el perÍmetre del planell superior del turó. D un segon moment, segurament es féu el mur oest i bona part del mur perimetral del recinte sobira i del jussa que han arribat fi ns a nosaltres, Aquest moment potser cal datar-lo a la baixa edat mit- Castell de Caries. :: d'aquesta fo rtalesz. des dalt d'nn Wró 3. .; del Tasca r (foto. E J. Bol6s)  20 m vicari general de la diocesi tortosina, es trasllada a vi urc セ 。 e   Aleshores s'usava com a parroquia l'antiga església de S ar tí, la qual fou substitu'ida per una de nova al segle XVII1 i ] セ .y al mateix santo Fins a la Guerra Civil Espanyola aquest d arr. M ..   -\ pie custodia al seu interior un retaule i unes pintures pro', de I'antiga parroquia de Sant Julia de Caries, actualmc nt. tida en ermita. /: te D de Caries. Planta -"5.i'3 /I, amb indicació rs més vistents, a ;¿,,¿. セ (planta: J. ull il de Ca ries. aqu es ta antiga .:; . po b le de J ,a una simple é ..= セ - J. Co ( ),   セ   セ jana, cap al segle XIII. Finalment, ja en epoca moderna, s'hi afegiren a[gunes construccions més. En el vessant que hi ha entre el casteU i I'església de Sant Julia hi havia el nucli de poblament. Encara actualment s'hi endevina I'existencia de restes de murs. (JBM-JMT-PLA) BIBLIOGRAFIA BAYERRI, 1939-60, vol. VII, pag.l44; FONT 1 R1US, 1969-83, vol. 1(1), doc. 270, pags. 390-392; E/s castells cata/ans 1973, vol. IV, pags. 519-526; BURON, 1989, pags. 75-76. SANT JULIA DE CARLES L'antiga església parroquial de Sant Julia és situada al peu del turó on hi ha les ru'ines del castell de Caries. (JAA) Mapa: 31-19 (496). Situació: 31TBF774258. L'església de Sant JuLia fou la parroquia de I'antic poble de Caries, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV. D'aquest temple rm J es disposa fins a l'actualitat d'escasses referencies; una d'elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capella de I'església de Casllís és esmentat els anys 1279 i 1280 en les relacions de parroquies i capelles que contribu'iren a la decima papal recaptada en aquells anys a la diocesi de Tortosa. Una altra notícia, molt més tardana. indica que )'any 1480 el rector de Caries, veient que de spr és de I'epidemia el 1I0c no es repoblava, amb el pennís del És un edifici d'una sola nau, rectangular, セ diferenciat, coberta amb una volta de canó d apuntat, suportada per set arcs torals, també a aquests arcs, com la volta, arrenquen d'un petit b---. segueix el perímetre deis murs laterals de la nau, de que fa la impressió que la volta i els arcs arrenquen di.rel' de terra. La porta, feta amb un arc de perfil apuntat, s'obre a 13 sud, encaixonada entre el primer arc toral i el segon. A na de llevant s'obre una finestra de doble esqueixada, j nada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, q ue- bla correspondre a l'obra srcinal. L'aparell és descura t. lk ares torals, fets amb doveLles perfectament taIlades. L'estructura de l'església de Sant Julia evoca, de ro plificada, les estructures d'altres esglésies com les de l pasines o Berrús, o la de Sant Domenec del Tossal a la de la Noguera (vegeu el volum XVII de la present obr a. les quals representen un tipus d'edifici en que les form es. ques practicament desapareixen en benefici d'una nova ru- :. tura, que en aquestes construccions datables al segle X Il1 d'imposar els seus llenguatges estructurals. [W   BIBLIOGRAFIA RlUS, 1946, vol. 1, pags. 168 i 174; E/s caste/ls catalans 1973, vol 522-524; GAvÍN,1977, vol. 1, pago 32; CRuAÑEs, 1990, pags. セ Z N   Al principi del segle XX, I'esplanada al peu w_ . , poblament de CarIes va patir contínues r em oc. • terra en la seva superfície, cosa que va prov oc:::: セ rició de restes ossies humanes corresponen lS a ¡ mentiri, situat als voltants de l'ermita de Sant Julia, esgl, com ja s'ha esmentat, havia estat ,a parroquia d'aqu.est ir...;  aquest moment van ser descobertes cinc esteles ヲ イ イ _ dais, que posteriorment van ser traslladades al Mu. seu \1 . . de Tortosa, on romanen a l'actualitat. El conjunt d'aquestes esteles funeraries va ser el alxm pedra calcaria, molt abundant en tot el territorio L'estela núm.1 es conserva sencera, encara que pr eSe¡ tes de l'erosió en el bordó perimetral. Fa 62 cm 、。 、 de gruix, i el diametre del disc és de 39 cm. La decora ci ó presenta, al centre, un alt relleu amb el motiu d'una イ ・「 rectes, i al revers, up motiu ornamental amb un. del que sembla una esquel'la, pero que algun estudiós \ com a possible molí de ma. L'estela núm. 2 només conserva l'esfera i té p et ites cions. Tant a l'anvers com al revers, presenta la mate ix a d•• que I'estela anterior. Fa 39 cm 、 i 15 cm de gr u.ix. metre del disc té una mida de 39 cm. L'estela núm. 3 es conserva sencera, encara que pres,_foliacions en el bordó perimetral i desgast per ero si ó. És Ik a l'anvers amb una creu d'Oc o de Tolosa. Al revers, p re..'il"'" estrella sexifolia, inscrjta en un hexagon de costats arqueJ:!' els extrems d'aquella en contacte amb el bordó perime mides són: 62 cm 、 L 15 ,5 cm de gruix i 35 cm de del disco L'estela núm. 4 només conserva l'esfera, ja que ha 1 -   ;: pedunde. Presenta la mateixa decoraci6 qu e I'estela núm. 1 cm 、   。 L 15 cm de gruix i 35 cm de diametre del d isc . L'estela núm. 5 es conserva sencera. L'anvers pre efectes d'erosió que no pas el reverso La decoraci6 co= I'anvers, en una representació d'una creu en reUeu r i!a li' línies paraJ.leles creuades; i, al revers, té una estrella de \, ..' inscrita en un octagon de costats arquejats. amb el d'aquella en contacte amb el bordó perime tra l. Fa 72 cm i 14 cm de gruix, i el diametre del disc és de 43 cm . Les cinc peces es troben, com s'ha dit ante ri orment, seu emplac;:ament srcinal i la seva datació és du bt053. |   dament, cap deis elements decoratius de les eSleles no eru de donar-ne un a da ta ci ó fia ble. ja que l es creus s·utilitzen . un llarg p eríode de temp: L 'abandó del potllament dt' Caries al final del . ;.ce lIlMC 3r probab1ement l'61u-:" N d.'mililnl  XXVI TORTOSA 1 LES TERRES DE L EBRE A LLITERA 1 EL BAIX CINC - OBRA NO AROVITECTONIC , DISPERSA 1 RESTAVRA]) ENCICL OPEDIA CATALANA BARCELON A 1 99 7
Related Search
Similar documents
View more...
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks