Unitat4

Description
1. Unitat 4. Reproducció. Cicles biològics 2. Índex <ul><li>4.1. Introducció </li></ul><ul><li>4.2. Reproducció asexual…

Please download to get full document.

View again

of 28
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Slides

Publish on:

Views: 0 | Pages: 28

Extension: PDF | Download: 0

Share
Transcript
  • 1. Unitat 4. Reproducció. Cicles biològics
  • 2. Índex <ul><li>4.1. Introducció </li></ul><ul><li>4.2. Reproducció asexual </li></ul><ul><li>4.3. Reproducció sexual </li></ul><ul><li>4.4. Cicles biològics </li></ul><ul><li>4.5. Reproducció animal </li></ul><ul><li>4.6. Reproducció vegetal </li></ul>
  • 3. 4.1. Introducció <ul><li>La reproducció dels organismes es fa a partir d’un germen (paraula polisèmica) que : </li></ul><ul><ul><li>és qualsevol part d’un organisme que pot transformar-se en un nou individu. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per si sol ( reproducció asexual ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fusionant-se amb un altre germen ( reproducció sexual ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>pot ser unicel·lular o pluricel·lular </li></ul></ul><ul><ul><li>per afavorir </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>una bona dispersió sol ser petit </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>la supervivència </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>és produït en grans quantitats </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>sol estar carregat de nutrients </li></ul></ul></ul></ul>
  • 4. 4.2. Reproducció asexual <ul><li>És aquella en què els nous éssers vius : </li></ul><ul><ul><li>es produeixen a partir d’un sol germen </li></ul></ul><ul><ul><li>són genèticament idèntics </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>entre ells </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>i a l’organisme original </li></ul></ul></ul><ul><li>Existeixen diferents mecanismes: </li></ul><ul><ul><li>Bipartició o escissió primària </li></ul></ul><ul><ul><li>Esporulació </li></ul></ul><ul><ul><li>Gemmació </li></ul></ul><ul><ul><li>Multiplicació vegetativa </li></ul></ul>
  • 5. 4.2. Reproducció asexual Bipartició o escissió binària : Reproducció per divisió d’un organisme unicel·lular en 2 parts iguals Germen Nº de cèl·lules del germen Característiques Del germen Organismes que l’utilitzen Tot un organisme unicel·lular 1 - Moneres Protists
  • 6. 4.2. Reproducció asexual Esporulació: Reproducció per divisió desigual del progenitor en què es formen estructures de resistència germen Nº de cèl·lules del germen Característiques Del germen Organismes que l’utilitzen Espora 1 o més (en alguns fongs) Petits Resistents Molt abundants Moneres Protists Fongs Vegetals
  • 7. 4.2. Reproducció asexual Gemmació: Reproducció per divisió desigual. En què un fragment esdevé un nou organisme idèntic al progenitor germen Nº de cèl·lules del germen Característiques Del germen Organismes que l’utilitzen Gemma: Petita part d’un organisme 1 o més - Protists Fongs (Llevats) Animals (Esponges i briozous)
  • 8. 4.2. Reproducció asexual Multiplicació vegetativa: Variant vegetal de la gemmació germen Nº de cèl·lules del germen Característiques Del germen Organismes que l’utilitzen Propàgul (Bulb, tija, tubercle diverses - vegetals
  • 9. 4.3. Reproducció sexual <ul><li>És aquella en què els nous éssers vius : </li></ul><ul><ul><li>es produeixen a partir de la fusió de 2 gèrmens anomenats gàmetes </li></ul></ul><ul><ul><li>són genèticament diferents </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>entre ells </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>i a l’organisme original </li></ul></ul></ul><ul><li>És més complicada, lenta i malbaratadora que la reproducció sexual, però la variabilitat que introdueix a les espècies és una clara avantatja en l’adaptació al medi (pàg 135) </li></ul>
  • 10. 4.4. Cicles biològics <ul><li>Són les etapes de la vida d’un organisme: </li></ul><ul><ul><li>Naixement, eclosió, germinació, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Desenvolupament </li></ul></ul><ul><ul><li>Reproducció </li></ul></ul><ul><ul><li>Mort </li></ul></ul><ul><li>Poden incloure: </li></ul><ul><ul><li>Una de les 2 formes bàsiques de reproducció (asexual o sexual) </li></ul></ul><ul><ul><li>L’alternança entre les dues formes en diferents generacions </li></ul></ul><ul><li>En els organismes amb reproducció sexual podem classificar-los segons la posició de la meiosi en (pàg 149): </li></ul><ul><ul><li>Haplonts: Meiosi al zigot i adults haploides (fongs i algues) </li></ul></ul><ul><ul><li>Diplonts: Meiosi a la gametogènesi i adults diploides (animals) </li></ul></ul><ul><ul><li>Diplohaploides: Meiosi cada dues generacions (Alguns animals i plantes) </li></ul></ul>
  • 11. 4.4. Cicles biològics Cicle diplont Cicle haplont Cicle diplohaploide
  • 12. 4.5. Reproducció animal <ul><li>Tipus de reproducció </li></ul><ul><li>Els animals es reprodueixen : </li></ul><ul><ul><li>Majoritàriament de forma sexual en un cicle diplont </li></ul></ul><ul><ul><li>Minoritàriament </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>de forma asexual per gemmació (animals celenterats, tenies, ...) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Alternant una generació amb reproducció sexual i una altra amb reproducció asexual (Medusa Aurèlia, pàg 150) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per partenogènes i (Reproducció de les verges, pàg 139) </li></ul></ul></ul><ul><li>Sexe </li></ul><ul><li>Els animals són: </li></ul><ul><ul><li>Generalment unisexuals (o mascles o femelles) i per tant cada individu produeix gàmetes d’un sol tipus: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>masculins (espermatozoides) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>o femenins (òvuls) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Excepcionalment hermafrodites </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Individus que produeixen els 2 tipus de gàmetes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Alhora (Alguns cargols) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>En diferents moments de la vida (Alguns peixos) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Que poden presentar </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Fecundació creuada (generalment) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Autofecundació (rarament) </li></ul></ul></ul></ul>
  • 13. 4.5. Reproducció animal <ul><li>Fecundació </li></ul><ul><li>És la fusió dels gàmetes masculins i femenins </li></ul><ul><li>Pot ser </li></ul><ul><ul><li>Externa que: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>es realitza al medi i sense còpula. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>necessita la producció de grans quantitats d’espermatozoides i òvuls </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Interna : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>a través de la transferència dels espermatozoides a l’aparell genital femení </li></ul></ul></ul><ul><li>Desenvolupament </li></ul><ul><li>És el conjunt de canvis que experimenta un organisme pluricel·lular entre la fecundació i la maduració sexual </li></ul><ul><li>Es divideix en: </li></ul><ul><ul><li>desenvolupament embrionari (fins al naixement o eclosió) </li></ul></ul><ul><ul><li>desenvolupament post-embrionari (fins a l’edat adulta) </li></ul></ul>
  • 14. 4.5. Reproducció animal <ul><li>Desenvolupament embrionari </li></ul><ul><li>Pot realitzar-se </li></ul><ul><ul><li>En un ou alliberat al medi (animals ovípars) </li></ul></ul><ul><ul><li>En un ou a l’interior del cos de la mare (animals ovovivípars) </li></ul></ul><ul><ul><li>A l’úter matern (animals vivípars) </li></ul></ul><ul><li>Consisteix en (pàg 154-155) </li></ul><ul><ul><li>Proliferació cel·lular : divisió successiva per mitosi que augmenta el nombre i la massa cel·lular </li></ul></ul><ul><ul><li>Diferenciació cel·lular : Lectura diferencial de l’ADN per part de les cèl·lules que origina teixits </li></ul></ul><ul><ul><li>Morfogènesi : Aparició de la forma de l’embrió resultat del creixement i diferenciació coordinades </li></ul></ul>
  • 15. 4.5. Reproducció animal Fases del desenvolupament embrionari (pàg 155-160) Zigot segmentació Igual Desigual/ parcial (Divisió per mitosis successives pàg 155) (En ous amb poc vitel: eriçó de mar) (En ous amb molt vitel concentrat en un pol vegetatiu: granota, gallina) Mòrula formada per blastòmers Iguals Més petits que el zigot Blàstula amb blastocel (Desplaçament de les cèl·lules a la perifèria) Mòrula aplanada formada per blastòmers petits (Desplaçament de les cèl·lules) Blastodisc Zones/ Cèl·lules grans carregades de vitel gastrulació (Augment de mida i desplaçament de cèl·lules que donen forma a l’Organisme (morfogènesi)) Gàstrula Ectoderma Mesoderma Endoderma Blastocel Arquènteron Blastopor Inducció embrionària Òrgans i teixits Diferenciació de les cèl·lules de les capes germinatives per formar teixits i òrgans (pàg 158, llista de teixits pàg 162) Capes germinatives primàries (pàg 157)
  • 16. 4.5. Reproducció animal <ul><li>Desenvolupament postembrionari (pàg 160) </li></ul><ul><li>És la diferenciació i creixement d’òrgans i teixits després de l’eclosió o naixement i fins a la maduresa. </li></ul><ul><li>Pot ser </li></ul><ul><li>Directe: </li></ul><ul><ul><li>Amb desenvolupament notable ja en el naixement o eclosió (tret del dels òrgans sexuals). </li></ul></ul><ul><ul><li>En animals que passen un període embrionari llarg en què consumeixen molts nutrients subministrats per la mare : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>vívipars </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>molts ovípars (rèptils i ocells) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Alguns insectes </li></ul></ul></ul><ul><li>Indirecte </li></ul><ul><ul><li>En animals amb poc vitel </li></ul></ul><ul><ul><li>Caracteritzat per: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>naixement en forma de larva (Estadi de vida lliure diferent a l’adult) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>pas per una metamorfosi (conjunt de transformacions anatòmiques i fisiològiques) que pot ser: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Senzilla o hemimetàbola: Sense període d’inactivitat, en alguns insectes, amfibis i equinoderms </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Completa o holometàbola: Amb període d’inactiviat (pupa o crisàlide), en insectes coleòpters, lepidòpters, himenòpters i dípters </li></ul></ul></ul></ul>
  • 17. 4.5. Reproducció animal <ul><li>Coordinació reproductora (pàg 166-169) </li></ul><ul><li>Mecanismes per assegurar que els gàmetes de sexes diferents es trobin i que les cries neixin en les condicions més adequades per a la supervivència. Inclou: </li></ul><ul><ul><li>Migracions </li></ul></ul><ul><ul><li>Sincronització dels períodes fèrtils (zels) amb les èpoques favorables </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistemes de comunicació per a la defensa, marcatge del territori o localització de la parella. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Auditiva </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Visual </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Química a través de feromones </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Protecció de les cries </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cura dels ous </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cobertes protectores i reserves de nutrients en els ous </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Manteniment de l’embrió a l’interior del cos de la mare </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cura de les cries </li></ul></ul></ul>
  • 18. Activitats <ul><li>Reproducció asexual-sexual </li></ul><ul><li>Pàg 146-147: 5.12, 5.14, 5.15, 5.18, 5.22, 5.25, 5.26 </li></ul><ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Pàg 153: 5.27, 5.28, 5.31, 5.32 </li></ul><ul><li>Desenvolupament i coordinació reproductores </li></ul><ul><li>Pàg 171: 5.34, 5.35, 5.36, 5.40 </li></ul>
  • 19. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Els vegetals tenen cicles biològics diplohaploides en què: </li></ul><ul><ul><li>S’alternen dues generacions molt diferents </li></ul></ul><ul><ul><li>la meiosi es produeix en l’espermatogènesi cada dues generacions </li></ul></ul>
  • 20. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Molses (Briòfits) (pàg 151) </li></ul>El gametòfit (n) és la generació predominant
  • 21. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Falgueres (Pteridòfits) (pàg 151) </li></ul>L’esporòfit (2n) és la generació predominant
  • 22. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Plantes amb flor (espermatòfits) (pàg 151, 163, 164) </li></ul><ul><li>El gametòfit està molt reduït i és microscòpic i paràsit de la flor, per tant el que coneixem dels espermatòfits són els esporòfits( pins, rosers, etc.). </li></ul><ul><li>L’esporòfit (2n) produeix espores de 2 tipus: </li></ul><ul><ul><li>Megàspores a partir de què es formen els gametòfits femenins </li></ul></ul><ul><ul><li>Micròspores (grans de pol·len) a partir de les que es formen els gametòfits masculins (tubs polínics) </li></ul></ul>
  • 23. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Plantes amb flor (espermatòfits) (pàg 151, 163, 164) </li></ul>La fecundació en els espermatòfits es produeix a les flors i consisteix en la unió dels gàmetes masculí (dins el gra de pol·len) i femení (dins el pistil) per a formar la llavor que es desenvoluparà fins a formar un nou esporòfit
  • 24. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Cicles biològics </li></ul><ul><li>Plantes amb flor (espermatòfits) (pàg 151, 163, 164) </li></ul>A la llavor hi distingim: Embrió a partir del que es forma l’esporòfit Endosperma (Teixit nutritiu) Coberta La llavor (pinyol) pot estar envoltada de teixits protectors i nutritius que formen el fruit.
  • 25. 4.6. Reproducció vegetal
  • 27. 4.6. Reproducció vegetal <ul><li>Diferències entre el desenvolupament vegetal i l’animal </li></ul><ul><li>Creixement indefinit i sense límit temporal degut a la presència de cèl·lules indiferenciades durant tota la vida. </li></ul><ul><li>Plasticitat de la forma final segons l’ambient </li></ul>
  • 28. Cicle diplont dels animals Gametogènesi Gàmetes masculins Gàmetes femenins Cèl·lula ou o zigot Desenvolupament embrionari Organismes Pluricel·lulars fecundació Desenvolupament post-embrionari adults
  • We Need Your Support
    Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

    Thanks to everyone for your continued support.

    No, Thanks